Hola grup…
Ara que ja s’acosta dilluns dia de club + per aquells que ja us heu llegit el llibre o no, us passo aquest link amb l’explicació del mateix Pep Coll sobre el llibre x si us ve de gust veure-ho.

No dura més de 8 minuts i a mi m’ha agradat + crec que enriqueix la lectura.

També ajuda a “reafirmar-me” que ni molt menys és un llibre a l’estil “Crims”, xq defuig del morbo i sensacionalismes, li dona molt valor a l’època, el territori i el mont rural… 😉

Apa, ja no us dono més el “turre “ + amb ganes de saber si us haurà agradat o no.

Bon cap de setmana

Sonia

Em sap molt greu però No m’ha agradat. No m’ho esperava però l’he trobat molt avorrit. Se m’ha fet molt pesat. Crec que m’ha influenciat molt el català un pèl enrevessat del llibre. Però la història no m’ha atrapat gens. No és un llibre de crims ni de místeri ni per suposat un true crime. He llegit que és el a sang freda de Truman Capote a la catalana pero per mi no té res a veure. Crec també que a l’autor li falta aquella màgia dels bons escriptors que li donen ànima al llibre. És un llibre sense ànima, sense res destacable.
Sònia no t’enfadis, perdona’m. Segur que el problema soc jo 😘

Jordi

Jordi m’ha encantat la sinceritat 🤭🫶.
Justament per a mi ni molt menys és un llibre sense ànima… tot el contrari. El català Pallarès que utilitza crec que encara que costi una mica, enriqueix molt la lectura, els personatges i el llibre.
Sobre gustos no hi ha res escrit 🙌.

Sonia

Sempre ho diem, i és molt cert. L.única variable que opera per a què un llibre ens agrade, no és només el llibre en sí mateix. Influeix en quin moment el llegim, a quina edat, després de quines lectures, si ho fem amb gana o sense, a la nit o al matí…
Sempre ho diem, i és molt cert. L.única variable que opera per a què un llibre ens agrade, no és només el llibre en sí mateix. Influeix en quin moment el llegim, a quina edat, després de quines lectures, si ho fem amb gana o sense, a la nit o al matí…

Aída

A mi m’ha encantat la teva crítica, Jordi! En va fer molta gràcia el to Garfield. Que bo quan un mateix llibre desperta sensacions tan diferents. Molt d’acord el que diu l’Aida, en realitat ningú està llegint mai el mateix llibre. Ni quan el rellegim és el mateix!

Laia

Bon dia! A mi el llibre se’m va fer difícil, tant per la temàtica (que ja sabia d’entrada que no seria fàcil) com pel català, que em va frenar bastant i va fer que no avancés gaire (vaig llegir unes 50 pàgines). Tot i això, ahir vaig sortir fascinada…la manera com la Sònia va parlar del llibre, de l’escriptor i del context em va obrir una mirada completament nova i em va fer connectar amb el llibre d’una altra manera. Escoltar-vos (i llegir els comentaris post-club) amplien la reflexió i aporten matisos que no consideraves prèviament.

Ingrid

Sí, senyores!!! Visca la divergència i la diversitat d’opinions!!! Un gustet de club

Cristina