El llibre
Andrea Abreu va assistir a un curs impartit per Sabina Urraca. Era un regal (l’autora ha assistit a dos cursos que l’han marcat, un regalat per la seva mare, de poesia; i un regalat per un amic, el de Sabina Urraca).
En aquell moment Andrea vivia, com tanta gent de la seva generació, compatibilitzat treballs precaris amb la seva passió per l’escriptura i, com que no tenia temps per a fer els exercicis, presentava textos d’un llibre que estava escrivint, anomenat “Mejores amigues”. Curiosament, no tenia la sensació que la professora se n’adonés ni que li interessés. Però, sí, l’editora se n’adona, i sí, a Sabina Urraca li estava fascinant el que presentava.
Paral·lelament, Andrea Abreu escrivia un llibre de relats que havia batejat provisionalment com “Panza de burro”. En acabat el curs Sabina Urraca li va proposar ser l’editora del llibre de les amigues canàries. En aquest moment Andrea Abreu va pensar que volia fusionar la història de les nenes amb l’estil que estava treballant als contes, on experimentava amb un narrador/a que no parlava en castellà peninsular, sinó amb les mateixes variants dialectals que els personatges.
Personalment, crec que hi ha un treball molt bo d’edició que ha anat polint un relat que surt dels budells fins a un punt on no pots treure-li ni afegir-li res. Pel que he llegit en entrevistes a l’escriptora i a l’editora, el procés de treball va ser llarg i intens i el llibre va anar agafant una forma i un estil equilibrat sense perdre l’aparent espontaneïtat.
La trobada
Ahir va haver-hi força baixes a la trobada. La ressaca de Sant Jordi i compromisos varis van fer que el grup fos força reduit: Cristina V, Aida, Marta S, Marta M, Ingrid, Amadeu, Jordi B, Gabriel i servidora (Laia).
A la ronda de si ha agradat el llibre, va haver-hi dues respostes: sí i no. Curiosament, tots els “sí” van ser pronunciats per dones, i tots els “no” per homes. Aquí vam estar parlant una bona estona sobre si era un motiu de fons (amistat entre dones, sexualitat femenina…) o de forma. En general, els homes del grup deien que no havien gaudit la lectura per l’estil d’escriptura (per massa oral, per massa local o per massa barroer) o per la trama (innexistent).
Altres temes que van sortir:
– L’amistat femenina: la frontera entre l’admiració, l’enveja i l’odi.
– L’amistat femenina infantil
– La sexualitat infantil
– L’adolescència
– L’ús del dialecte també per parlar de la narradora
– Literatura millennial canària
– El paper de l’editora
– Del que és marginal a l’universal
– Els marges
– El contrast de lletjor i bellesa
– Les òperes primes
– El tracte a les criatures en un passat tant poc llunyà
De “fisquito” i altres delícies n’havíem parlat al grup de whatsapp i ahir ho vam tocar força per sobre.
També vam parlar sobre el final, hi havia diferents postures. Per unes era correcte, per altres encertat i per algú totalment innecessari i fàcil.
